La fava Vicia faba L., un exemple de llegum

Com tots sabeu, els llegums formen part de la nostra alimentació habitual, en plats elaborats amb la grana fresca o seca o de vegades amb tavella verda, com en el cas de les mongetes tendres o els tirabecs, un tipus de pèsols.

Els cacauets són llavors que mengem quan són ben seques. Sembla que hi ha qui vol veure-hi una oposició alternativa, entre llegum i fruit sec, però en realitat els llegums són fruits secs, com veurem al segon epígraf; tard o d'hora acaben deshidratant-se.

Sobre el tractament botànic de Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.

Presentació. Amb motiu d'haver trobat un poblament de coronil·la glauca pels encontorns del poble d'Ordal (Alt Penedès), al massís del mateix nom, fem les consultes de rigor i observem algunes discrepàncies en el tractament bibliogràfic, de dues menes: en el tractament nomenclatural i en la consideració de l'estatus de la planta.

Floració protovernal de Pinus halepensis Mill.

Al febrer i al març els pins blancs es veuen abundosament espurnats d'una mena d'espigots de color groc clar, un punt per sota dels extrems de les branques. Són els cons masculins.

Els cons femenins a l'inici són molt més discrets, no resulten tan vistents i en proporció són molt menys abundants, com sembla ser llei general en les plantes anemòfiles; situats, a més, a prop dels extrems de les parts més elevades, tot sovint no queden a l'abast de la vista. Tenen, però, un color rosat o rosadenc ben atractiu. 9.3.2022.

Les imatges són del 9 de març; les que no són d'aquest data les datarem oportunament, per tal de poder relacionar la fenomenologia i la cronologia.

Sobre l'hàbit i les llavors mocoses de l'Herbafam Plantago albicans L.

Plantago albicans L. viu en algunes estacions marginals i degradades, com ara erms, vorals i marges de camps i camins.

Les flores precisen força l'ecologia d'aquest petit plantatge secardí i grisenc; l'associen a terrenys argilosos secs, àrids i molt solellosos.

És un plantatge polimorf. De forma general potser es podrien reconèixer tres extrems d'hàbitat: els de bona terra, sovint terra campa abandonada; els empobrits i degradats; i, dintre d'aquests darrers, els que, a més, tenen el substrat remogut i sollevat, sotmès doncs a trasbalsos físics importants.

El diumenge 13 de març anirem amb DEPANA a Castellfollit del Boix (Bages)

Seguirem en la línia d'apropar-nos a espais i territoris no gaire coneguts, però que ens ofereixen paisatges prou harmoniosos i amb atractius diversos i abundants. En aquest capítol en fem un avançament. 

En el nostre país la cultura cerealista segueix tenint una implantació i una importància notables, per bé que, tal com ha deixat en evidència l'actual crisi, de gra se n'ha d'importar molt.

En l'activitat del proper diumenge en farem una aproximació in situ: observarem la forma i l'estil de vida de l'ordi. També hi podrem veure el conreu d'una lleguminosa.

Degradar la natura degradant-nos: "Ya no hay vida"

Vull portar a aquest espai una nota breu però molt rotunda. En Xavi Herrero fa el següent comentari, al peu de l'anunci que vaig fer al Facebook de la publicació del mes passat del capítol que vaig titular 'Fomentar la destrucció de la natura':

"Vivo cerca de Montigalà y ya no hay vida. Hace 30 años, en una paseada, podías cruzarte con lagartos ocelados, culebras bastardas de más de un metro e infinidad de artrópodos, arañas tigre, escorpiones....ahora solo hay plantas resecas y conejos. Una pena."

Jo em demano, de debò algú es pot creure que aquest imparable i persistent ris-ras de bicicletes i motos per tota mena de viaranys no perjudica en res al medi, ni a les plantes, ni als mamífers, ni als ocells, ni als rèptils, ni als amfibis, ni als invertebrats...?

Em sembla que seria saludable que ens adonéssim, com a societat, si això pogués ser, de que bona part de la degradació i la contaminació que nosaltres generem la produïm senzillament perquè volem, perquè és decisió nostra, sense que res no ens hi obligui.

Seguim així el model de les platges. Ens agraden les platges 'netes'; en realitat això és el gust per la desolació de la mort.