Santiga és el nom d'un veïnat històric, medieval, actualment adscrit a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Un llogarret dels que, com tants n'hi ha, actualment forma un conjunt indefinit, desdibuixat, en el marc, a més, d'una activitat humana molt migrada o residual. En els darrers anys el castell funcionava com un restaurant, però no sembla que ara estigui actiu.
Això no obstant, la simplicitat de la factura del conjunt, la placeta de terra, els arbres que la guarden, el rentador i les edificacions -castell, masos i església-, resulta ben agradable i relativament calmosa, si no fos perquè la propagació de les serres de motor fa que costi força trobar llocs on el dolç llençol del silenci no sigui esbotzat per aquestes insidioses eines.
☰
El vell castell reformat, darrera de l'olivera, i una masia contigua, amb portal d'arc de mig punt, com el del castell. Sembla talment que la casa estrafà la factura del castell.
☰
El safareig de Santiga, mirall dels foscos xiprers i d'un lledoner de gran capça, contribueix en gran manera a l'encant d'aquest lloc. Una mina de la riera porta l'aigua al safareig d'aquest centre històric; no sabem si actualment serveix de bassa de reg.
☰
L'aigua que traspua per la paret del rentador crea un ambient, sempre humitejat o regalimós, molt propici per a les molses, formadores d'uns tapissos densos i bonyeguts, d'una verdor molt intensa i atractiva.
☰
☰
Fil·loides propagulífers. De les molses observades, aquesta ens va cridar l'atenció, pels granets daurats encabits a l'embosta dels fil·loides, és clar. Aquests granets són propàguls esbarriadissos, per a la multiplicació asexual o vegetativa de la molsa.
Sembla que la sistemàtica dels Bryum propagulífers no es troba gaire desenvolupada a casa nostra i encara requereix un estudi aprofundit. Suposem que això deu passar en molts altres grups de briòfits difícils. Bryum gemmiferum Wilcz.&Demar., probablement.
☰
Sembrada molt recent. Si es mantenen actius, encara, molts camps de cereals, possiblement sigui perquè amb la mecanització no requereixen gaire dedicació. 15.1.2022.
☰
Escasses gebrades. Aquests dies hi ha hagut algunes gebrades, no gaires, però. Els cristalls de glaç són un tema fotogràfic de general predilecció. A les herbes, com ara a aquesta borraina, els fa més mal la secada que no pas el gebre. El que mata és el sòl gelat i garratibat, que ofega les arrels. Això no passa a casa nostra. 15.1.2022.
☰
Els mecanismes de vol són un sistema de difusió dels fruits de gran eficiència, particularment present en les asteràcies, salicàcies, etc. És una combinació perfecta, d'enduriment i tenuïtat.
☰
Liquen crustaci extremament som, finament clivellat, amb els apotecis burells, convexos els de major talla, amb el marge tal·lí, precisament anomenat lecanorí. Tronc viu de lledoner Celtis jovençà, al gran aparcament que hi ha a frec del rentador.
Lecanora sp. Són molts els líquens que, com aquest, exigeixen curosa observació microscòpica per a ser determinats amb un mínim de fiabilitat.
En el llogarret de Santiga s'hi celebren ballades de sardanes; l'aplec de culte a la Mare de Déu de l'Heura, a l'església parroquial de Santa Maria de Santiga, d'origen romànic, ara força canviada; també la festa de l'arbre; un homenatge periòdic als poetes catalans i possiblement altres actes socials i de germanor que aquests darrers anys segurament s'hauran anul·lat, per les mesures higièniques d'esponjament social.
☰
Nuditat, buf i canut. El lledoner despullat porta branques endormiscades i els peduncles fructífers secs que, amb l'aixeta de la saba tancada, aniran caient al terra. 8.2.2022.
Alguns lledons són menjats en capça, pels ocells. D'altres senzillament cauen al terra. En d'altres temps la canalla els plegava, enfilant-se tronc amunt i per les besses, omplint-se'n les butxaques. Un cop menjats, jugaven amb els pinyols, a guisa de balins, per exemple etzibant-los amb buf i canut, apuntant bé, posem per cas, al brial del mestre, per a la seva instruïda mortificació.
☰
Creieu que el creixement d'aquests pins pinyers és prou normal?. Doncs...sembla més aviat dubtós i suggereixen la possibilitat de concurrència de fitoplasmes.
☰
En el paisatge hi ha, de tant en tant, retallons forestals que suggereixen que les rouredes -Quercus sp.- serien probablement dominants en bona part de les planes al·luvials del Vallès. Quins roures? No, no, aquest tema és massa pelut i no indicat per a veure'l d'esquitllèbit. 8.2.2022.
☰
El cultiu de l'ordi ocupa grans extensions al nostre país. Les flors dels ametllers ofereixen ara abundància d'aliment per a les abelles i altres insectes, en un temps en què són poques, encara, les plantes que lleven flors. 8.2.2022.
☰
Aquesta imatge ens evoca alguns gravats de Victòria Rabal.
☰
Herbafam Plantago albicans L., precursor irrefrenable. Aquest plantatge té una molt notable adaptabilitat a ambients singularment adversos: llocs trepitjats, pisonats, persistentment rosegats, remoguts, ruïnosos, magres, pobres, secs o sequíssims, siguin argiles ofegoses, com les d'aquesta imatge, simples llitades polsegoses o manllevadisses capes de partícules i granets escarits -sauló mineral.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
