Un laboratori fito-geològic: la Plana de CanTorrella

Situació geogràfica. A llevant del pinyol de Montserrat i del fabulós trau del congost del Cairat, hi ha uns relleus modestos però força trencats i complexos, una mena de grop amb grifolls, diferents derivacions o serres, ben puntualitzades pel Puig Ventós (606 m) i el Turó del Ros (639 m), però sobretot per l'encastellada ermita de Sant Salvador de les Espases, esbargívola i sanitosa destinació d'excursionistes i passejants de les aclofades viles del Llobregat.

Passejant pels feixancs de Riells del Fai

El poblet de Riells del Fai (Vallès Oriental) sembla posat en l'escenari d'un teatre clàssic: es troba envoltat d'un relleu ben esglaonat, talment com una graderia, amb un seguit de faixes de roca molt lluminoses, despullades i intensament contrastades, aflorant entre els nivells de sediments tous, més o menys clapejats o poblats per arbustos i arbrets.

Tributària de la depressió vallesiana, continuació meridional del cingles de Bertí, límit de la vora llevantina dels sediments de l'anomenada depressió de l'Ebre i testimoni de les dislocacions del relleu catalanídic, la regió és molt complicada pel que fa a la geologia.

Fusta de Juniperus, de càdec i sivina

Fustes i mediterrani. Aquest capítol serà eminentment gràfic. El coneixement que tenim de la fusta de les espècies llenyoses de la nostra flora és més o menys limitat; cosa ben natural, d'altra banda, per raons evidents.

L'àrea mediterrània no dona arbres de grans fustals. Però són molts els arbrets o arbustos que fan fustes tenaces, aptes per a tornejar o obrar alguns objectes; per exemple l'aladern, l'arbocer, la llúcia, la savina o el càdec.

Som en temps d'engrossir: un fenassar hivernal

Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.

Dues molses comunes: Hypnum cupressiforme Hedw. i Scleropodium purum (Hedw.) Limpr.

Les molses que portem avui són comunes i trobadisses; a més, són de bona talla i, per tant, de bon copsar, quan anem per camins i senderons de les terres mediterrànies, entre fenassos, mates, bosquines i boscos. Ens agrada força insistir en allò que és més comú, o sigui en les plantes que, al capdavall, fan bullir l'olla de la vegetació.