Floració de la sanadella Stipa offneri Breistroffer

Amb la seva linealitat de gravat calcogràfic, d'una elegància i una pulcritud pròpies del dibuix de l'aparellador, les gramínies del gènere Stipa resulten tenir, al temps de la florida, un atractiu molt més fort del que potser ens podíem imaginar.

Marginalitat escanyada

Les plantes arrelen on poden. Una planta petita, d'arrel també petita, prima i feble, pot arrelar en una clivella tan escanyada que a simple vista ni tan sols es veu. Aquest és el cas d'avui i no necessita més presentació.

Ulex parviflorus Pourr., heliòfil i termòfil

En ecologia botànica s'utilitzen molts qualificatius per a descriure el temperament o les necessitats ambientals de les plantes.

Cop d'ull a la riera de Sora (baix Ripollès)

Observacions i fotografies del dissabte 12 de juny, al camí de la riba dreta de la riera de Sora, a l'altura de les Codines. A partir del petit i bonic pont de les Codines l'accés amb vehicle està limitat als veïns. Prenem imatges de la vorada herbàcia de la ribera, atapeïda, diversa i exuberant.

En el baix Ripollès hi ha espais amb unes condicions ambientals i una vegetació força interessants, destacables. Assajarem d'exposar-ho de forma epigràfica:

La clota del basal de Ballobar (Baix Cinca)

Recollim avui algunes plantes de la clota del Basal de Ballobar, petit erm, a voltes mollerós, un punt enclotat respecte dels camps del voltant, que es troba a la terrassa de la riba dreta del riu Alcanadre, a l'altura del poble de Ballobar, a la comarca del Baix Cinca (Osca). Som al forcall de la carretera de Candasnos amb el 'camino de los frailes'.

Gràcies a l'ADENC

Nota breu per a regraciar a l'equip de l'ADENC, especialment a Mireia Calvet, la gentilesa d'acceptar la proposta de fer un passeig per la Plana d'Ancosa, el dissabte 29 de maig.

També vull agrair a Alfred Bellés i a Josep Maria Nogué les seves observacions i aportacions, que ens van permetre entendre millor el paisatge. I a Julià Font el seu entusiasme i la seva aplicació en registrar punt per punt totes les fites de l'activitat.

Fenomenologia. Tal com va pronosticar l'amiga Manuela Martín, el cop de la florida -el moment en què hi ha més plantes florides- a la Plana d'Ancosa ja ha passat. La ufana té el seu temps, més o menys curt. En terres mediterrànies la saba de les plantes ja comença, en molts casos, a ronsejar. S'assoleix la fructificació i això vol dir eixutesa, deshidratació. Però l'estil és variat. La vinya, planta amb el ritme lent i segur d'un carro de sang, no ha fet sinó treure les primeres pampes.

Sempre hi ha plantes que van més tard que la majoria. Destaca especialment el cas del Salvió Phlomis lychnitis L., que ara ha iniciat la floració. Aquesta planta fa un cert efecte dissonant, potser perquè s'eleva per damunt de la majoria de plantes dels erms (Thero-brachypodion) i també perquè no té la magresa secardina de moltes mates i herbes. Al contrari, fa fulles relativament grans, molt gruixudes, blanes i piloses, característiques semblants al tipus de fullatge de les estepes.

Ornithogalum narbonense L.

Sabadell

Una aproximació a Poa trivialis L.

Dominant. Les plantes que fillolen poden fer poblacions contínues, de més o menys extensió. Poden dominar completament l'espai i per això les qualifiquem així, com a dominants. Avui portem a aquest espai una poa molt dominant en un camp de la ribera grassa del torrent de Gallecs. Hi fa un prat xamós i ben espès, força atractiu, a més, quan es despleguen les fines panolles i el prat queda tot espurnat pels punts clarets de les petites espiguelles.