El torrent de Colobrers (2): plans i observacions

En el capítol d'avui sobre el torrent de Colobrers hi fem algunes consideracions de caire social. Ho exposem de forma epigràfica. No és el camp i l'estil normal d'aquest blog. Ha estat inspirat en una constatació que tothom pot fer. El torrent de Colobrers es mereix alguna cosa més que ser un parc periurbà, perquè, deixant de banda les grapejades i estoloníferes tipologies que gasta el personal de l'administració, aquest torrent funciona ara com un parc periurbà.

El torrent de Colobrers (1): introducció geogràfica

El torrent de Colobrers és un lloc singular i molt popular. En aquest capítol hi farem una breu introducció geogràfica. En un altre volem fer-hi algunes consideracions de tipus social. També volem dedicar un espai al tema que ens sembla més sucós d'aquest espai, la vegetació briopteridofítica dels degotalls.

El visitant que veu per primer cop aquest lloc se sorprèn de l'encaixament i l'estretor del barranc, si més no el del tram inferior, així com de l'aspecte una mica feréstec de la vegetació, sobretot per les llargues cortines de lianes, embullades i fosques, que es depengen per les parets.

El torrent serpeja, sinuós, entre altes i verticals parets de sediments de tonalitats vermellenques, profusament entapissades de bardisses a les parts baixes, juntament amb vistosos claps de coixins de molses regalimoses, d'una verdor intensa, als racons més humits.

Cavalls i rabassola d'olivera Olea europaea L.

Aquest articlet d'avui potser és més del camp de l'agricultura que no del de la botànica. Possiblement no haguéssim considerat portar aquest punt a aquest espai si no haguéssim llegit el darrer article de Gil Tormes: 'La poda y la buena reputación', al seu blog 'Latín y botánica', sucós i saborós com solen ser els seus textos.

El mot cavall l'havíem sentit a casa. No eren pagesos, però sí de poble i de vila, del baix Llobregat. Desconeixem quin és l'àmbit del mot, però sospitem que sigui propi del parlar de l'Anoia, Llobregat, Penedès, Bages, etc, regió central del Principat que atresora alguns mots exclusius, com ara, per exemple, pèlag.

Però no navegarem per l'oceànic món de les paraules i el terrer. Limitem-nos a recordar que 'brot' és un mot que presenta un fabulós elenc d'equivalents i parents, entre els quals hi ha, és clar, el nostre 'lluc'. Un sol exemple més: pollís. Les terres ebrenques són riques en oliveres i els seus llauradors saben que se n'han de fer un tip, d'espollissar.

Estampes d'hivern del riu Ripoll

Les plantes poden estar ensonyades o ben adormides o fins i tot mostrar una nuditat mortuòria, però sempre ens donen alguns llucs sobre la seva manera de viure, sobretot quan, ultra les formes externes, les observem amb amistós interès.
Fenomenologia. I sempre en trobarem alguna que, també en aquestes dates hivernals, porti algunes flors o poncelles. Com sabeu, l'estudi dels canvis que experimenten les plantes al llarg de les estacions s'anomena fenologia (o fenomenologia).

Un tema molt embullós: Heteropogon contortus (L.) Palisot de Beauvois

"Una región que tiene un número elevado de gramíneas altamente especialitzadas són los Estados Unidos. Aegopogon, Buchloe, Cathestecum, Munroa, Blepharidachne, Elyonurus, Heteropogon y muchos otros, con especializaciones curiosas, nos hacen sentir lástima de los agrostólogos europeos"

Agnes Chase. 'First Book of Grasses'. 1922.

Estassada d'alzinar al parc de Sant Llorenç del Munt

Vam veure una estassada local en un alzinar. Com que aquestes activitats tenen actualment un caràcter que es pot qualificar de marginal o residual, ens ha semblat d'interès recollir-ho en aquest espai, en un breu reportatge que vol documentar una estructura d'alzinar molt característica.

Indument i fulles de Rhamnus alaternus L.

Rhamnus alaternus L. és polimorf, o sigui variable pel que fa a l'hàbit, l'indument, les fulles i altres aspectes. En aquest capítol hi veurem dues formes de Rhamnus alaternus L. força ben diferenciades, una d'arbrets de marge i espai obert, que ja van ser objecte d'un capítol sobre les poncelles, i l'altra de peus juvenils de bosc.

Són, per tant, dues formes extremes, una plenament exposada als elements ambientals i l'altra d'alzinar d'obaga.