Ocells pel forat de la botana

Ara que hem plegat veles, una cosa tan simple com el lluc d'un petit ocell, símbol d'esbarjosa folgança, és com una deliciosa gropada d'oratge refrescant.

Possiblement mai, abans, no havíem sotjat l'espai retallat per les nostres finestres i balconeres amb tan d'interès. Festegem amb un delit insospitat el més lleu lluc d'un ocellet, com ara el llambrec d'un gafarró o l'ombra d'un ferreret.

Avui transgredirem el camp termenejat pels títols d'aquest espai i veurem un grupet d'ocells que festejaven la nostra terrassa i la menjadora que hi teníem parada. 

▤

La loteria viatgera. Aquesta a qualsevol li pot tocar, si no va amb l'ull cluc. Fins i tot en una ciutat com Barcelona. Un dia caminàvem per un carrer del barri de Sant Martí, de Barcelona, i ens vam acostar a una gran herba, ufanosa; abans que poguéssim veure'n bé la fulla, de l'interior va saltar-ne, amb vol rabent i sorollós, un ocell més aviat soliu i isard de mena, una becada.

L'herba era l'aleixandri i no és pas, és clar, l'estatge propi de la becada, ocell de bosc i cautelós, però els ocells són viatgers i poden aparèixer, en una etapa de vol, en els llocs més insospitats.

▤

Niadors. Aquests dies que estem estacats, emmorrallats i potser més frisosos que una faluga, hi ha abundants registres d'ocells viatgers i d'altres que, radicats ja en la residència verno-estival, estan festejant el lloc per a bastir el clos. També n'hi ha que ja estan criant i alguns han triat, actualment, llocs inversemblants.
Els carrers i les ciutats estan tan increïblement calmosos i silenciosos, com sadolls d'un narcòtic soporífer, que alguns ocells han fet el niu en espais insòlits, com el de la cria de tòrtora que va trobar una amiga, acotxada en un niu teixit entre el vidre i el mirall plegat d'un cotxe.

A la fotografia, teixidor arranjant el niu, en un pollancre blanc de l'estany d'Ivars, fa tres anys i uns dies, el 16 d'abril de 2017.

▤

Unes adreces dels ocells de ciutat. Sembla mentida que una ciutat tan sollada, magrejada i sotragada com Barcelona pugui acollir una ornitofauna tan variada.

Per a fer-vos-en càrrec us recomanem la visita de dos blogs, dels amics Ricardo Ramos i Jordi Cebrián. En el seu blog, Ramos hi recull, amb exemplar minuciositat, les dades de tots els ocells que volten o han estat copsats al parc 'Diagonal Mar', de Barcelona, però no només els seus noms, sinó les més variades anotacions de la seva conducta i ecologia, de notable interès. A més, també hi recull variades observacions de caràcter cívic i social.

El blog de Jordi Cebrián també se centra en un parc de Barcelona, el del turó del Putxet. A més de consignar tots els ocells copsats al parc i diversitat d'observacions de comportament, també hi recull les espècies de plantes, molt diverses, que s'hi poden trobar, plantes que en molts casos no són pas gens fàcils de rastrejar.

'Las aves del parc Diagonal Mar'

'Fitoderia-Putxet'

▤

Cartografia dels viatgers. Hi ha un estol nombrossísim d'observadors d'ocells escampats per tot arreu. La comunitat d'ornitòlegs i afeccionats a l'observació dels ocells està molt ben arreglada. Compta amb un feix notable de recursos telemàtics que permeten la ràpida comunicació i registre de les observacions dels moltíssims participants que voluntàriament hi col·laboren.

D'aquesta manera, l'aligot que, a gran alçada, sembla suspès en la immensitat celestial, o el fraret que, en temps de pluja persistent, es manté aferrat i soliu a la paret d'un gran edifici, poden ser, per molt allunyats que es trobin, observats i puntualment documentats.

▤

Migradors. Mentre nosaltres som al claustre, arriben notícies; per exemple, que darrerament i a conseqüència de l'escombrada oriental de la darrera llevantada, han estat vistos alguns papamosques de collar, ocell que no sol migrar pel sector occidental de la mediterrània. Aquesta mar és travessada per diferents rutes migratòries, orientals, centrals o occidentals; qualsevol transferència accidental del circuit de migració habitual, és d'allò més festejada pels observadors.

Ens demanem si un ocell pot lliscar pel nostre retalló de cel sense ser registrat per algun llucaplomes enllepolit, exsert i involut.

▤
'Bon dia' ocellívol. Els amics del grup 'Brimeura' ens envien petits documents ocellívols, ben interessants. L'Olga ens va enviar la preciosa foto de la cria acotxada en el precari niu bastit al conflent del vidre i el retrovisor d'un cotxe.
En Cèsar ens va enviar una curta filmació. Hi veiem una finestra i de cop hi apareix una puput, situada a l'ampit, només visible de coll en amunt, amb el seu graciós puput -plomall- i el bec llarguerut. Fa unes passes i tot seguit, amb el bec aficadís, tusta diversos cops al vidre de la finestra, mentre l'amic gravava: "La puput que ve a donar-nos el bon dia".
En Jordi ens ha enviat diversos llucs ocellívols, informant-nos, a més, que de casa estant sent cantar el rossinyol. Va enviar-nos una imatge d'un mosquiter xiulaire posat en una de les plantes que tenen al balcó. És la loteria viatgera que dèiem. Aquest moixó migrador porta el musical nom de sibilatrix; té un cant que ens recorda la cima unípara de la borraina: comença apressat i tot seguit es precipita i s'esgota.
▤
Llucs que ens donen buf. I un germà ens diu que sent cantar els gafarrons i un passabardisses. Un altre germà diu que el merlot li ha perdut el respecte. Els para una menjadora, ben abellidora, que les merles visiten a tothora, engolint el menú a dos queixos.
Tot plegat són llucs d'ocells que ens donen buf, en aquest període de clausura forçosa.
▤

Report hivernal d'ocells a la terrassa. Però avui anirem a recules. Recuperarem un breu recull d'estampes d'ocells urbans hivernals. L'ornitofauna d'hivern és diferent de la de la resta de l'any. A hores d'ara, alguns ocells, com el pitroig, ja han viatjat cap a estacions més septentrionals o, si més no, més apropiades per a la cria. El report és del 2017; són ocells urbans, comuns en període hivernal.

▤

Bestiar de ploma i terrassa. Aquests dies d’hivern alguns ocells festegen assíduament les molles i altres restes de menjar de la menjadora. N’hem observat els següents: estornell negre i vulgar, pardal, merla, pit-roig, ferreret i tallarol capnegre. Cada ocell té la seva manera particular de fer, tot i pertànyer, alguns, a la mateixa família. Fem-ne una ullada.

▤

Un tipus molt atlètic. Tot i no ser gaire gros, l’estornell té un tipus gimnàstic, una plasticitat de contorsionista i unes potes i un bec impressionants. El bec és llarg i molt agut, entaforadís, com el de la puput. En cap altre ocell del grupet de la terrassa no hi hem vist aquesta tirada a colltorçar-se ni l’habilitat per furonejar i ficar el llarg bec en petits racons. 

▤

Vol directe. L’estornell vola com un coet. Té un vol i un alabatre molt potents. El cos és magre, la cua quadrada, curta, i les ales tampoc no són llargues. Són els trets apropiats per al vol remer de gran intensitat, com de borinot. En canvi, la cua llarga és apropiada per maniobrar. Només trobem, en el pensament, dos ocells amb una tipologia comparable i un vol batut també molt directe, el blauet i el cargolet.
Ocell amb escarpra i arpiot. Observeu-hi l’aspecte reptilià, les potents arpes, les grans potes i el bec apuntat, com un punxó. Ja sabeu que les grandioses ramades d'estornells poden causar danys importants a l'agre, per exemple als oliverars. Fa feredat veure'n la traça de trascol: cada estornell amb tres olives, una a cada arpa i l'altra al bec.
▤

Vetlla permanent. Els ocells sempre mostren trets d’inseguretat, sempre estan a l’aguait. Fan constants moviments d’estirar el coll per guanyar camp de visió. A l’hora de pellucar, rarament s’estan un estona gaire llarga en el lloc on hi ha les molles. Van pellucant i observant i, en el cas que pincin una presa massa grossa per ser engolida sencera, se l’enduen. Fins i tot ho fan els estornells. La menja que no és guardada es pot perdre.
▤

Un estil aclofadís, de saltironador. No sabem si ho fan també els pinsans, però en els pardals és norma. Solen tenir flexionat el turmell i això fa que es vegin aclofats, amb la panxa quasi tocant al terra. Suposem que té relació amb la forma de moure’s, a còpia de saltirons successius. La manera de botar és molt simpàtica. Els pardals són molt diligents en la recerca de petites engrunes escampades, però mostren una fal·lera particular per les granes de l’herba pardalera. Com els altres ocells, mai no s’estan molta estona pellucant les molles; van i tornen. No hi ha dubte que saben molt bé on trobar l'aliment. 
▤

Surt que vinc. Els diferents ocells conviuen en acceptable harmonia. Els de diferent espècie no solen acostar-se gaire, mes tampoc tenen trifulgues. Els pardals accepten la companyia dels insectívors, detall agradable de veure. És habitual que l’arribada d’un ocell provoqui l’eixida del que el precedeix. Hem vist sovint aquestes substitucions. Els moixons no són baralladissos. Els estornells són diferents. Espanten als altres i, a més, s’encaren entre ells, de manera que sospitem que deuen tenir rangs jeràrquics.
▤

Cautelós i tremoladís. El ferreret té un tipus semblant al del pitroig, però els moviments, coneguts de tots, són diferents. El ferreret alterna les sobtoses sacsades del cos amb els graciosos trèmolos de la cua. A més, no és pas de mena bellugadissa; al contrari, sol ser cautelós i s’apropa al menjar amb atansades i aturades inspeccionadores, amb curiós aire de vigilància. El ferreret o cotxa fumada (cua-roja, cul-roig, etc.) és un moixó de mena observadora, que sol plantar, per estones, en punts destacats. 

▤

Ataülladors d’alçada. Els ocells fan aturades per observar l’entorn amb atenció, en especial per sotjar la conducta del pardals, esbombadors de tota mena de noves; la seva xerradissa i els guirigalls que alcen avisen als altres ocells de possibles fonts d’alimentació. Només el tallarol capnegre és diferent en això. No li agrada gaire trobar-se en espais oberts i té una conspícua tirada a moure’s entre la vegetació, d’aquí el bonic nom de passabardisses. És força curiós que el ferreret, tan avesat als edificis i a l’entorn urbà, tingui la ploma gris i fumosa. Cap altre ocell, sembla, fa aquests constants canvis de nivell: ara s’encimbella en una antena o teulat; ara es despenja, en vertiginós vol, fins al fons del buc clos, arraulit entre parets... El ferreret i el pitroig són caçadors d’ull molt fi i de moviments espasmòdics.
▤

Un belluguet que furoneja. El tallarol és un moixó captivador, amb els seu sobri plomatge i la conducta febrosa, vibràtil, d'una excitació que sovint sembla enrampada. El tallarol menja molles com els altres ocells, però té una irresistible tirada per furgar entre el fullatge; és un minuciós explorador dels amagatalls de tota mena d’insectes menuts i caparretes.
▤

Equilibrista i bescollut. A la imatge s’hi veu el tallarol, com una boleta, amb el plomatge estufat. És aclofadís com el pardal, mentre que el ferreret i el pitroig són d’estil potadret. La llarga cua revela el tarannà acrobàtic i equilibrista del tallarol. Això de bescollut ho comparteix amb la xurreta, un dels nostres ocellets més bonics i, a més, un grandiós arquitecte. Però per a veure la xurreta, tímid de mena, caldrà que puguem amollar una mica la clausura.
▤

Un aire aficadís. Veieu la semblança amb la xurreta? Adjectivat: gorjablanc, capnegre, rodanxó, panxaple, bescollut, alacurt, becfí, cuaenlairat i aclofat.

A diferència dels altres, el tallarol no estira el cos per observar l’entorn. De mobilitat extrema i molt llesta, sempre és a punt per escapolir-se, ràpidament, davant de qualsevol destorb. De tots els ocells observats, cap altre ha pellucat les molles amb tanta insistència i aplicació. Un detall interessant és veure que tot i tenir menjar en el menjador, els ocells sovint prefereixen cercar les molles escampades pel terra.
Una bona lliçó. Creiem que, emmirallats en els costums de països del nord, nosaltres ens oblidem massa de l'aigua, punt delicat a l'àrea mediterrània. Com és que no es fan o posen abeuradors per a ocells? N'havíem tingut un que era festejat contínuament. Aquests ocellets ens ensenyen que tramuntar els dies freds de l’hivern és tota una aventura i que no es pot pas perdre ni una sola molla. Entre tots deixen el menjador repolit.
▤
Sabadell
text i fotografies:©️ Romà Rigol