Floració protovernal de Pinus halepensis Mill.

Al febrer i al març els pins blancs es veuen abundosament espurnats d'una mena d'espigots de color groc clar, un punt per sota dels extrems de les branques. Són els cons masculins.

Els cons femenins a l'inici són molt més discrets, no resulten tan vistents i en proporció són molt menys abundants, com sembla ser llei general en les plantes anemòfiles; situats, a més, a prop dels extrems de les parts més elevades, tot sovint no queden a l'abast de la vista. Tenen, però, un color rosat o rosadenc ben atractiu. 9.3.2022.

Les imatges són del 9 de març; les que no són d'aquest data les datarem oportunament, per tal de poder relacionar la fenomenologia i la cronologia.

Sobre l'hàbit i les llavors mocoses de l'Herbafam Plantago albicans L.

Plantago albicans L. viu en algunes estacions marginals i degradades, com ara erms, vorals i marges de camps i camins.

Les flores precisen força l'ecologia d'aquest petit plantatge secardí i grisenc; l'associen a terrenys argilosos secs, àrids i molt solellosos.

És un plantatge polimorf. De forma general potser es podrien reconèixer tres extrems d'hàbitat: els de bona terra, sovint terra campa abandonada; els empobrits i degradats; i, dintre d'aquests darrers, els que, a més, tenen el substrat remogut i sollevat, sotmès doncs a trasbalsos físics importants.

El diumenge 13 de març anirem amb DEPANA a Castellfollit del Boix (Bages)

Seguirem en la línia d'apropar-nos a espais i territoris no gaire coneguts, però que ens ofereixen paisatges prou harmoniosos i amb atractius diversos i abundants. En aquest capítol en fem un avançament. 

En el nostre país la cultura cerealista segueix tenint una implantació i una importància notables, per bé que, tal com ha deixat en evidència l'actual crisi, de gra se n'ha d'importar molt.

En l'activitat del proper diumenge en farem una aproximació in situ: observarem la forma i l'estil de vida de l'ordi. També hi podrem veure el conreu d'una lleguminosa.

Degradar la natura degradant-nos: "Ya no hay vida"

Vull portar a aquest espai una nota breu però molt rotunda. En Xavi Herrero fa el següent comentari, al peu de l'anunci que vaig fer al Facebook de la publicació del mes passat del capítol que vaig titular 'Fomentar la destrucció de la natura':

"Vivo cerca de Montigalà y ya no hay vida. Hace 30 años, en una paseada, podías cruzarte con lagartos ocelados, culebras bastardas de más de un metro e infinidad de artrópodos, arañas tigre, escorpiones....ahora solo hay plantas resecas y conejos. Una pena."

Jo em demano, de debò algú es pot creure que aquest imparable i persistent ris-ras de bicicletes i motos per tota mena de viaranys no perjudica en res al medi, ni a les plantes, ni als mamífers, ni als ocells, ni als rèptils, ni als amfibis, ni als invertebrats...?

Em sembla que seria saludable que ens adonéssim, com a societat, si això pogués ser, de que bona part de la degradació i la contaminació que nosaltres generem la produïm senzillament perquè volem, perquè és decisió nostra, sense que res no ens hi obligui.

Seguim així el model de les platges. Ens agraden les platges 'netes'; en realitat això és el gust per la desolació de la mort.

Fomentar la destrucció de la natura

FIGURA 1

Capítol sobre un tema de molta ensunya, dedicat a evidenciar, amb breus observacions, una contradicció manifesta i potser genuïna o endèmica de la nostra societat: el foment de les activitats esportives d'efectes destructius a la natura en el marc, precisament -aquesta és la contradicció-, d'una pretesa promoció del medi natural i els beneficis que ens pot proporcionar.

Erodium cicutarium (L.) L'Hér. o l'èxit de la vida breu

La vida breu.. com aquest capítol, breu i articulat, com un braquiblast o, ja que hi som, com les rosetes de les agulloles arranades.

Desempolsar. De tant en tant pot ser interessant de desempolsar algun dels articles que hem publicat, per tal de poder oferir una nova oportunitat a possibles interessats en la matèria que vam tractar.

Per la vall de Pineda: briòfits i barreteres

La regió és prou coneguda però té unes característiques ambientals particulars, que ens plaurà de resumir, de forma epigràfica, tot evocant, sempre, la geografia de l'editorial Aedos, de Solé Sabarís, la nostra primera introducció a la síntesi geogràfica del país:

Santiga o traginyols amb xeremina

Santiga és el nom d'un veïnat històric, medieval, actualment adscrit a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Un llogarret dels que, com tants n'hi ha, actualment forma un conjunt indefinit, desdibuixat, en el marc, a més, d'una activitat humana molt migrada o residual. En els darrers anys el castell funcionava com un restaurant, però no sembla que ara estigui actiu.

Apunts de l'obaga de la serra de Queralt

Amb els companys del grup Brimeura, nom dedicat a Marie de Brimeu, fem un lleu passeig per l'obaga de la serra de Queralt, el relleu eminent i rocallós que presideix i guarda la vila de Berga, capital comarcal estratègicament situada, precisament, en el contacte del baix Berguedà, geològicament adscrit a la depressió ibèrica, amb l'alt Berguedà, molt muntanyós i rebregat, integrat en la unitat de relleu del Pirineu (Prepirineu).

Aquest és, justament, un dels trets més vistents de la regió. Arreu hi veiem estrats de roca calcària trencats, en posició vertical o molt redreçada, crestalleres i grops grofolluts d'una claror i d'una nuesa que contrasta vivament amb la verdor del tapís forestal de pinedes i alzinars. És el resultat d'uns grans esforços de plegaments, compressions, encavallaments, lliscaments, etc. També la natura de la roca, de plasticitat limitada i donada a la ruptura, contribueix a subratllar aquest caràcter enèrgic del relleu.

Capítol breu que recull alguns briòfits típics i altres apunts. Però abans cal destacar un punt, molt especialment: la vegetació està molt seca i la secada tampoc no sembla gens atenuada a l'obaga. La persistència hivernal de l'eixut, afegit al de l'estiu passat, configura un estat ambiental general greu, molt preocupant.

Myopites, la mosca cecidògena dels botets de l'olivarda Dittrichia viscosa (L.) Greuter

Molts claustres i poques clarícies. Només el veurem d'esquitllèbit i parcialment, el tema d'avui, perquè hi ha implicats diferents insectes i complexes qüestions ecològiques, una matèria que no coneixem. I sobretot perquè no voldríem pas pretendre explicar fenòmens ecològics complexos d'una manera excessivament simplificada, atès que, quan ens fixem en relacions duals o ternàries no ens podem fer càrrec de les possibles incidències d'altres factors concurrents.