Apunts de la cargola moscada Erodium moschatum (Linné) L'Héritier

Tema. Recollim i comentem imatges de la cargola ruderal Erodium moschatum (L.) L'Hér. Es consideren també alguns detalls específics de les flors.

Lloc. Les plantes són de Santiga, de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Vora herbada de l'aparcament.

Data. 6.5.2022. Les imatges de detall són posteriors.

Ecologia. Nitròfil i antropòfil. Vorals i espais antròpics marginals, abandonats i descurats. Característic de les comunitats ruderals de l'aliança Hordeion leporini.

Galeria del pèsol de secà Pisum sativum L.

En aquest capítol hi recollim una galeria d'imatges del pèsol de secà o proteaginós, de plantes en diferent estadi de creixent, de les més petites a les florides. S'anomenen proteaginoses les lleguminoses riques en proteïnes -sembla un terme d'agronomia.

Flors de Rosa pimpinellifolia L. subsp. myriacantha (DC.) Bolòs i Vigo

Capítol que recull, simplement i sense considerar-ne els detalls, la floració d'aquest roser, prou conspícua i atractiva com perquè no vulguem deixar-la passar.

Perquè les flors passen i algunes són molt passadores, de manera que són moltes les plantes, de tota mena, que no veiem florides durant alguns o molts anys. Cal ser al lloc i al moment adequat; i això no sol passar en els hàbitats que no solem visitar, que no ens queden propers, etc.

Però això és l'essència mateixa de la natura; res no es detura. La nascència i la renascència sovint ens sorprèn, com si res no hi hagués que les anticipi.

La màcula inhumana al Scillo-Fagetum

A Catalunya hi ha molts racons especialment atractius per als amants de la natura. Posem-ne un exemple: la Tosca dels Degollats, un gran bloc de travertí, tot corcat, amb precioses rastelleres de degotalls, al marge del riu Ges, al camí que comunica Sant Pere de Torelló i Vidrà, a Osona.

El moment de ‘les tapetes’ del faig

A la primavera s’obren els borrons del faig. Enguany, a la serra del Vidranès que hem visitat (vegeu el capítol dedicat al Scillo-fagetum primaveral), aquesta obertura començava a la setmana santa; dues setmanes més tard, el dia 1 de maig, la foliació ja era general, però no pas completa. Els arbres més endarrerits, aparentment els de les fondalades, encara es veien nuus, sense fulla.

☰

Els borrons del faig tenen un bonic color de coure o d’aram. Són llargueruts i aguts. Les peces externes dels borrons són les esquames gemmàries o catafil·les, fulletes esquamoses en bona part encavallades.

Els catafil·les guarden i emparen les gemmes hivernals. Quan aquestes gemmes s’expressen, a la primavera, els catafil·les s’obren i, completament mancats de la turgència que els animava, es mantenen al seu lloc però penjants, esllanguits i blegats, com una pelleringa.

☰

Mentre el nou brot es va desplegant, els catafil·les encara marquen, amb llangorosa passivitat, puntualment, el seu punt de naixença; fins que, finalment, es trenca aquesta connexió i cauen al terra, si no és que, en la seva caiguda, alguna branqueta o fulleta de més avall no els atura.

☰

Refús de l'embolcall. Que el faig fa fages i que, un cop seques, cauen al terra, com ho fan també, a la tardor, les fulles seques, és cosa prou coneguda.

Però ara, a l’inici del període vegetatiu, hi ha aquest altre deseiximent: si aneu a una fageda, pertot hi veureu, pigallant, clapejant o entapissant el terra, les esquametes seques dels borrons, les tapetes del faig.

Fulles penjants. El faig és un planifoli, però ara, quan les fulles novelles tot just s’acaben de desplegar, la capa de cutina que les impregna encara s'ha d'acabar de desenvolupar i la nervadura encara no està del tot injectada de la saba que haurà de permetre, molt aviat, mantenir ben tibada la làmina. Procés de turgència que, com passa a les ales de la papallona nounada, es completa amb l'exposició a la llum i l'aire.

☰

Sabadell

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol

Esplendent Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae

En aquest capítol hi recollim la floració d'algunes herbes de la fageda amb joliu, tipus de bosc que rep, en l'estudi de la fitosociologia, la denominació Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br. Bl. ex O. Bolòs 1957. El reportatge és del dilluns de Pasqua, 18 d'abril.

El capítol és eminentment fotogràfic, però complementarem les imatges amb unes observacions generals sobre aquesta fageda, que destaca, molt especialment, per l'abast de l'estrat herbaci, així com per altres punts que conformen un tipus de vegetació, nemorosa o perinemoral, molt ben caracteritzada, si més no al nostre lluc.

Aquests punts són: les condicions ambientals o mesològiques pròpies d'aquesta comunitat, això és, l'ecologia; el tipus de forma biològica predominant en aquestes herbes; el període de desenvolupament, o sigui la fenomenologia; i, finalment, l'adscripció biogeogràfica i la distribució a Catalunya.