Capítol sobre un tema de molta ensunya, dedicat a evidenciar, amb breus observacions, una contradicció manifesta i potser genuïna o endèmica de la nostra societat: el foment de les activitats esportives d'efectes destructius a la natura en el marc, precisament -aquesta és la contradicció-, d'una pretesa promoció del medi natural i els beneficis que ens pot proporcionar.
28 de febrer del 2022
Fomentar la destrucció de la natura
23 de febrer del 2022
Erodium cicutarium (L.) L'Hér. o l'èxit de la vida breu
La vida breu.. com aquest capítol, breu i articulat, com un braquiblast o, ja que hi som, com les rosetes de les agulloles arranades.
Desempolsar. De tant en tant pot ser interessant de desempolsar algun dels articles que hem publicat, per tal de poder oferir una nova oportunitat a possibles interessats en la matèria que vam tractar.
22 de febrer del 2022
Per la vall de Pineda: briòfits i barreteres
La regió és prou coneguda però té unes característiques ambientals particulars, que ens plaurà de resumir, de forma epigràfica, tot evocant, sempre, la geografia de l'editorial Aedos, de Solé Sabarís, la nostra primera introducció a la síntesi geogràfica del país:
Etiquetes:
Apocynaceae,
Asteraceae,
Betulaceae,
Caryophyllaceae,
Chenopodiaceae,
Euphorbiaceae,
Hepàtiques,
Labiatae,
Lauraceae,
Leguminosae,
Molses,
Pteridòfits,
Reports
16 de febrer del 2022
Santiga o traginyols amb xeremina
Santiga és el nom d'un veïnat històric, medieval, actualment adscrit a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Un llogarret dels que, com tants n'hi ha, actualment forma un conjunt indefinit, desdibuixat, en el marc, a més, d'una activitat humana molt migrada o residual. En els darrers anys el castell funcionava com un restaurant, però no sembla que ara estigui actiu.
Etiquetes:
argiles,
Asteraceae,
Cannabaceae,
Molses,
Plantaginaceae,
Rosaceae
14 de febrer del 2022
Apunts de l'obaga de la serra de Queralt
Amb els companys del grup Brimeura, nom dedicat a Marie de Brimeu, fem un lleu passeig per l'obaga de la serra de Queralt, el relleu eminent i rocallós que presideix i guarda la vila de Berga, capital comarcal estratègicament situada, precisament, en el contacte del baix Berguedà, geològicament adscrit a la depressió ibèrica, amb l'alt Berguedà, molt muntanyós i rebregat, integrat en la unitat de relleu del Pirineu (Prepirineu).
Aquest és, justament, un dels trets més vistents de la regió. Arreu hi veiem estrats de roca calcària trencats, en posició vertical o molt redreçada, crestalleres i grops grofolluts d'una claror i d'una nuesa que contrasta vivament amb la verdor del tapís forestal de pinedes i alzinars. És el resultat d'uns grans esforços de plegaments, compressions, encavallaments, lliscaments, etc. També la natura de la roca, de plasticitat limitada i donada a la ruptura, contribueix a subratllar aquest caràcter enèrgic del relleu.
Capítol breu que recull alguns briòfits típics i altres apunts. Però abans cal destacar un punt, molt especialment: la vegetació està molt seca i la secada tampoc no sembla gens atenuada a l'obaga. La persistència hivernal de l'eixut, afegit al de l'estiu passat, configura un estat ambiental general greu, molt preocupant.
Etiquetes:
Buxaceae,
Buxus,
casmòfit,
conglomerats,
Fagaceae,
Hepàtiques,
Molses,
mort de la boixeda,
Pinaceae,
Plantaginaceae,
Poaceae,
Pteridòfits,
Quercus,
Reports,
rizoma,
Scrophulariaceae
3 de febrer del 2022
Myopites, la mosca cecidògena dels botets de l'olivarda Dittrichia viscosa (L.) Greuter
Molts claustres i poques clarícies. Només el veurem d'esquitllèbit i parcialment, el tema d'avui, perquè hi ha implicats diferents insectes i complexes qüestions ecològiques, una matèria que no coneixem. I sobretot perquè no voldríem pas pretendre explicar fenòmens ecològics complexos d'una manera excessivament simplificada, atès que, quan ens fixem en relacions duals o ternàries no ens podem fer càrrec de les possibles incidències d'altres factors concurrents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)