Sicyos angulatus L., nova per al prelitoral central

Vam trobar diversos peus de Sicyos angulatus L., relativament concentrats en el voral d'un camí, gairebé a tocar de l'escanyolida riera de Santiga (Vallès Occidental), sense aigua superficial en aquest tram. En una clariana de l'altra mà de la riera, profusament herbada, també hi vam veure alguns peus. Versemblantment podria haver-ne més, per la mateixa zona, però no ho hem comprovat.

Vinyes i olivets de Sant Joan Samora (Alt Penedès)

Al voltant del petit i higiènic veïnat de Sant Joan Samora hi ha, sobretot, vinyes. La majoria d'aquestes vinyes són de ceps en vas, els clàssics ceps de brocals lliures, no lligats a cap guia. A més, se'n veuen força d'aspecte revellit, de més de 50 o fins i tot 70 anys. En aquest temps de galopant escurçament dels torns de renovació, aquests ceps fan força goig. La verema ja ha passat. No en queda sinó algun bagot fresc i, sobretot, carrolls pansits que, si no són niu de floridures, potser encara podran alleujar la fretura de les grives i els tords viatgers, en el pas de tardor.

Josep Vigo, paisatges remembrats

Aquest estiu 'Pagès editors' ha publicat el llibre de Josep Vigo titulat 'Geografia particular', títol que expressa prou clarament quina importància tenen, per al botànic ribetà, les ciències descriptives i interpretatives del territori. Tal com ell explícitament reconeix,  ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la botànica eixartada de la geografia: la distribució i descripció de les formacions vegetals, de les comunitats i de les espècies.

Aquest caràcter, essencialment descriptor, fortament ancorat en el rigor i la solidesa de l'empirisme, però també dolçament abrandat, al caliu del fidel amor al nostre terrer, és el segell de la personalitat de Josep Vigo, però també de la del seu mestre, Oriol de Bolòs.

☰

De la maduixera al garrofer. En el llibre 'Geografia particular' l'autor hi recull un pom seleccionat d'impressions de paisatges viscuts, tendrament deixatades per la perspectiva de la maduresa. En el text hi ha, infiltrats, un bon feix de versos d'estil bellament clàssic, expressió del batec íntim de l'autor.

Moltes gràcies, Josep Vigo, per compartir amb nosaltres aquesta selecció de la carenada de les teves experiències vitals, expressades sempre amb l'elegància del jonc i la finesa de la mostela.

☰

Presentació del llibre. El dijous 14 d'octubre es farà la presentació del llibre, a la llibreria Tòmiris. Desitgem que tingui l'acceptació que el seu autor, esquellada i nord dels botànics catalans, es mereix!

Romà Rigol

Chondrilla juncea L., màstic de caçaires i fil·lomania morbosa

Introducció. A la família de les compostes Compositae  (= Asteraceae) hi ha una pila de plantes que tenen totes les flors ligulades, és a dir, amb la corol·la unilateral, en forma de cinta o llengua (lígula, llengüeta).

Pel Moianès, llum estabornida i una heura gravideta

Vam fer un passeig per un territori molt sobri (1), amb un paisatge que aplega, així com el nus d'una roda de carro engalta els raigs, a tot el volt, un bon plec de plantes de diferents elements biogeogràfics, que assagem de resumir així: el pi blanc conviu amb dos pins submediterranis, la pinassa, de temperant continental, i el pi roig, que solem associar a muntanya; l'alzina conviu amb el roure pubescent i també, en algunes zones, amb el roure de fulla petita.