17 de desembre de 2020

Esporòfit de Radula complanata (L.) Dumort

A l'entrada que vam dedicar a aquesta hepàtica (vegeu-la aquí) vam veure-hi la part vegetativa; avui, en canvi, ens centrarem només en l'esporòfit, òrgan concret però cabdal en la biologia dels briòfits. A la imatge, emersió d'esporòfits de Radula complanata (L.) Dumort.
L'esporòfit. En els briòfits hi ha alternança de generacions. L'esporòfit -generació esporofítica- és l'òrgan que genera espores o gèrmens asexuats. Les espores originen gametòfits, cossos vegetatius, clorofíl·lics, que originen òrgans portadors de gàmetes.
Per a major precisió, copiem el significat recollit en el glossari de la guia de les doctores Creu Casas, Montserrat Brugués i Rosa M. Cros:
"Esporòfit m. Generació diploide que fa espores; viu fixada sobre el gametòfit."
Emergència. La naixença de l'esporòfit es produeix a l'interior d'un aplec de fil·loides en forma de butxaca o taleca, anomenat periant. En créixer l'esporòfit i el pedicle que sosté i nodreix l'esporangi (=vas d'espores), eixampla l'aplec de fil·loides del periant i emergeix a l'exterior, tal com es veu en aquesta fotografia.
La imatge permet veure les parts d'un esporòfit, emergint al defora del periant: el pedicle o seta, hialí o blanquinós, i l'esporangi, de color moreu o negrenc. Resta oculta una altra part important, el peu d'implantació de l'esporòfit que el connecta amb el gametòfit, anomenat haustori. Important perquè és l'òrgan encarregat de xuclar nutrients del gametòfit i de transferir-los a l'esporòfit. Aquest, doncs, viu a despeses d'aquell.
Dehiscència de la càpsula. En aquesta imatge hi veiem tres càpsules ja badades. Quan la càpsula arriba a la maduresa s'obre en quatre valves (punts blaus), alhora que el pedicle, exhaurida ja la comunicació entre l'esporangi i el gametòfit, s'encongeix i doblega.
Aerofília. L'encongiment de la seta indica que la càpsula ha arribat a la maduresa. La deshidratació acaba provocant-ne l'obertura i la propulsió de les espores al defora, a mercè del vent. Les càpsules s'expressen amb la concurrència de l'aire i ambient sec, mentre que els gametòfits, arraulits o arrossegadissos, són principalment higròfils.
El pedicle inflat indica activa comunicació amb el gametòfit. Cal nodrir una massa aglomerada i densa d'espores, cadascuna amb capacitat per a originar una planta novella.
Radula complanata (L.) Dumort produeix gran abundor d'esporòfits, d'emergència gradual. És força fàcil trobar-ne, quan és el temps de fer-ne.
Càpsula seca amb la seta escanyolida i una valva despresa.
Esporada. Quan es força l'obertura d'una càpsula es produeix la deslliurança de la massa d'espores, empeses pel moviment higroscòpic dels elàters, finíssims filaments que exposats a l'aire s'estiren sobtosament, projectant les espores al defora.
L'elàter fa dues funcions, canal de nodriment durant la maduració i mecanisme propulsor de l'espora madura.
La cèl·lula de l'elàter forma unes bandes engrossides i disposades en espiral, de manera que el filament funciona com una molleta.
Del seu funcionament és fàcil fer-ne un símil domèstic: en una tira estreta de cartolina s'hi marquen, amb l'ajut d'una plegadora o eina semblant, un seguit de plecs oblics. Veurem que la tira tendeix a cargolar-se en espiral, com una molla.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol