Cos vegetatiu de Lophocolea bidentata (L.) Dumort

L'hepàtica d'avui la il·lustrarem amb fotografies pròpies i d'altres de l'amic Cèsar Pedrocchi, que ens ha cedit unes boniques imatges d'hàbit i de detall.

Contràriament a altres hepàtiques portades a aquest espai, Lophocolea bidentata (L.) Dumort cau en el llindar de l'abast del nostre lluc i això no ens permet fer-ne la descripció completa que voldríem, de manera que aquest capítol serà eminentment iconogràfic.

Lophocolea bidentata (L.) Dumort té, com a característica més vistent, els fil·loides amb dos lòbuls aguts i força separats, com unes banyetes.

Això li dona un aspecte general molt dentat, força evocador, per l'ampli escot que separa les dents, de la fulla d'un xerrac de trepar. Fotografia: ©️ Romà Rigol.

☰

De tenuïtat extrema i sense cap armadura en els fil·loides -els de les hepàtiques no tenen nervi, a diferència dels de les muscínies-, les mostres acusen aviat la manca d'hidratació i es deformen. Però val a dir que de vegades els fil·loides són, tal com llegim en alguna guia, difícils d'apreciar. Tenen una bona part de la làmina per damunt i per dessota dels contigus, de manera que el conjunt de cada reng podria prendre's per una sola làmina. Fotografia: ©️ Romà Rigol.

☰

S'hi observa l'hàbit arrossegadís. Creixen ajagudes i aplicades al substrat, en aquest cas l'escorça d'un branc aterrat, a l'interior d'un alzinar d'obaga. Sembla que aquest estatge, la fusta putrefacte, és molt apropiat per a aquesta hepàtica humícola, corticícola i terrícola. Fotografia: ©️ Romà Rigol.
☰

L'escala mil·limètrica dona idea de l'exigua talla d'aquesta hepàtica que no és, segons diuen, de les petites! Fotografia: ©️ Romà Rigol.

☰

"És una espècie molt polimorfa, fins al punt que una espècie pròxima, L. cuspidata, cau dins dels seu camp de variabilitat: actualment són considerades una mateixa cosa. Hom ha citat també L. heterophylla i L. minor." 

"Lophocolea bidentata és una espècie molt freqüent, que forma gespes de color verd pàl·lid, translúcides, sobre talussos humits ombrívols, sobretot als alzinars, cobrint grans superfícies."

Història Natural dels Països Catalans. Plantes inferiors. Volum 4. Enciclopèdia Catalana. Pàgines 374-375. Fotografia: ©️ Romà Rigol.

☰

Imatge que il·lustra l'hàbit de l'hepàtica, amb les vores d'aspecte de dents de xerrac de trepar o de dues mans (cast. tronzador). Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Sovint els poblaments briofítics són poliespecífics. L. bidentata es reconeix força bé en aquest estat, fresc i xamós, per les banyetes i la convexitat dels fil·loides, la translucidesa... Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.
☰

Lophocolea bidentata (L.) Dumort és una hepàtica foliosa de la família de les lofoziàcies Lophoziaceae, de l'ordre de les jungermannials Jungermanniales.

"Gespes de color verd pàl·lid...". Observeu-hi, a la dreta, la boleta negra de l'esporangi. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Imatge que permet veure l'estructura cel·lular dels amfigastris. Els amfigastris són fil·loides més petits que els laterals, també disposats en reng, però al llarg de la cara ventral del cauloide. Estan profundament fesos en segments estrets, llargs i escamarlats, tal com es veu a la imatge. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Els amfigastris tenen dos segments principals i altres dos de menors, als costats. També s'hi veuen els rizoides. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Volem cloure aquest capítol amb un record de la doctora Creu Casas:

"En el juràssic continuen les marcancials, Hepaticites i els Sphagnum. La Schizolepidella del juràssic pot ésser una hepàtica primitiva extingida amb fulles bífides, poc diferents de les actuals jungermannials. A pesar de la dificultat que representa la conservació de les delicades jungermannials, aquesta troballa suggereix la possible relació amb antecessores jungermannials folioses."

'Alguns aspectes moderns de la briologia'. Discurs llegit a l'acte de recepció celebrat el dia 10 de novembre de 1983, a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Llegit per l'acadèmic electe molt il·lustre senyora Doctora Creu Casas i Sicart. Editat per la Universitat Autònoma de Barcelona. 1983.

☰

Sabadell

Text: ©️ Romà Rigol