Maduració seqüencial: un apunt antogràfic de Ruta angustifolia Pers.

La ruda florida que ha motivat aquest apunt és d'un exemplar de la taula de dolomies i gresos que hi ha damunt de Pallejà -Baix Llobregat-, a la zona del Puig de l'Àliga.

Què és l'evolució de la vegetació? (1): introducció

Aquest tema, molt interessant, l’he tractat poc en aquest espai. Per això em plau d’aprofitar aquesta avinentesa, la de l’exposició, en una segona part, d’un exemple d'evolució vegetal força didàctic, per a fer-ne, prèviament, unes consideracions de caràcter general, exposades de forma epigràfica, amb la intenció de perfilar de forma resumida algunes idees.

Ça com lla, és un tema complex que, a més, sol suscitar polèmiques d’interpretació; per això mateix, evitaré decididament d’amagar quin és el meu parer, en relació a aspectes que semblen penjats en un estat permanent de controvèrsia (1).

Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil

A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

Serra-sanç i la sèquia de Manresa, a rajaploma

No són pocs, els passeigs que faig que, més o menys curts, no ofereixen, al meu parer, un ventall de punts prou significatiu o complet per a fer-ne una crònica. Val a dir, però, que això no són, en realitat, més que impressions; i, a més, és molt probable que allò que un dia ens va semblar, simplement, com un plec d'experiències escadusses, podria ser vist, considerat amb una altra perspectiva, com un testimoniatge d'un cert interès. Sí, em sembla que allò que creiem que no fa joc, que és com una peça sòlta, també mereix la nostra atenció i ser rescatat.

Pinus pinea L.: macroblasts vegetatius retrògrads

En els primers anys de vida, els pins fan unes fulles diferents a les adultes o normals -nomofil·les. Les adultes van aparionades -ternades o quinquefoliades, en pins d'altres regions- i embolcades, a la base, per una beina d'esquames encavallades, papiràcies.

Torrent de la Vallençana: un alocar massa revoltat d'amenaces

La de les venes d'aigua del nostre país és una història molt llarga de destrucció i degradació. Però crec que ara es posa de relleu, especialment, la incompetència de les administracions, a l’hora de gestionar el medi periurbà i interurbà.

"Jo potser diria l'erosió ..."

Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (i 2)

Darrerament ha anat plovent i hi ha un reverdiment general, com vaig comentar a l'anterior capítol dedicat a aquest espai. Aquest d'avui vol ser-ne la continuació. Hi faré una bona arreplega, d'imatges tardorals, amb la idea de transmetre la qualitat bategant d'aquests boscos, en aquest període; però els comentaris, si n'hi ha, seran breus. Serà, doncs, un capítol d'estampes.

Fruits i clistogàmia de Cleistogenes serotina (L.) Keng

S'il·lustra i es comenta el fenomen de la clistogàmia en aquesta poàcia. En aquest cas, el mateix nom de la planta: Cleistogenes, o sigui generat ocultament, la indica ben clarament.

Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (1)

El marc actual. Humitat. Les darreres pluges han anat molt bé, per mantenir humitat en els sòls. En les plantes es veu molt bé, per exemple en les herbes i les molses dels camins. Hi ha verdor general; les herbes estan banyades de rosada i, sobretot, hi ha la ufana de les que ara floreixen, com ara la margaridoia i la rementerola, petites plantes que, per ser de mena escampadissa i gregària - sembla que fan tornes, per estolons, per bé que no tinc clara la manera de rellucar de la primera-, contribueixen qui-sap-lo a embellir els camins.