El Vilot, nova quadrícula per a la Stipa capillata L.

Almacelles, cap de la subcomarca del Pla de la Llitera, al Segrià, vist des del Vilot.

Una cullera de boix

Capítol limitat a les imatges d'una cullera de boix, que vaig fer fa temps, uns tres anys. No comentaré res de l'obrat. La fusta de boix és bona i molt adient per obrar objectes petits, com ara boixets o culleres.

Dues culleres d'arç

Les culleres obrades a ma amb prou feines entrarien, de gairell, en l'àmbit propi del títol d'aquest espai.

Però crec que pot ser d'interès veure la fila que fa la fusta d'algunes plantes ben conegudes.
Aprofito, a més, per aportar alguna nota sobre com obro les culleres.

El Moianès: prados, campos, pastizales y arbolados

Dedico este largo capítulo, con ilusión, a Garbiñe Goldaracena.

Se trata de un acopio de notas, más extenso de lo primeramente deseado, para ilustrar lo fundamental, a mi modo de ver, del paisaje de la comarca del Moianès, aún sin desconocer que, en realidad, no hay comarca que sea una unidad natural.

Notes organogràfiques de Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina

Veurem avui diversos punts d'aquesta herba de la família Plantaginaceae (1), que avanço de forma epigràfica, tenint en compte, com sempre m'agrada de recordar, que descric plantes, no tàxons; així, tots els punts són relatius, només, a les plantes trobades en aquests dies, de manera que, per exemple, l'ecologia i l'hàbit són els d'aquests peus, no els generals o teòrics, que són els propis de les flores:

• Localitat
• Ecologia
• Forma vital
• Hàbit
• Fulles
• Flors personades
• Càpsula
• Llavors alades

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Una cullera de savina

De culleres n'he fet una colla. Sobretot de boix, una fusta ideal, d'una homogeneïtat ben destacable.
En aquest capítol hi faré una breu introducció sobre la manera d'obrar una cullera.

Notes a salt de garsa d'un fenassar mesohigròfil

En aquest capítol hi veurem, del passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián per davall dels cingles de Bertí, notes de dos marcs diferenciats, un de general, el del recorregut, entre Puiggraciós i Puiggiró, dos topònims amb g doblada; i un altre més específic, d'un fenassar d'obaga, força humit i ben interessant, pel que fa a la flora i l'ecologia.

La buina, símbol d'un llegat

Em plau cloure aquest més d'octubre amb una nota breu.

La pastura d'oví i l'afaiçonat de dent (introducció)

Capítol introductori d'un tema que em sembla molt substanciós: alguns aspectes ecològics de la pastura del bestiar de llana.