De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Per Rossella, le foglie effimere

In questa foto, di alcune delle piante sulla sua terrazza, c'è un fico d'india; c'è una pianta di peperone, cresciuta da semi che ha piantato; c'era anche una liana molto comune, un temibile invasore, chiamata "mirabolà da giardino".

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Ficus carica L.: dehiscència de les anteres

Resum. S'il·lustra la dehiscència de les anteres de flors de figons d'una cabrafiguera (1) del meu barri, la Sagrera.

Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ficus carica L.: flors masculines equatorials

Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.