Cydonia oblonga Mill. (3): el codony, un fruit en pom

En aquest espai ja hi vam veure la flor, d'ovari ínfer, del codonyer, en dos capítols. 

Amb aquest referent anterior, el codony, el fruit del codonyer, crec que quedarà ben perfilat, però el rescat dels dos capítols anteriors és recomanable, atès que, en realitat, l'estructura del fruit, les seves parts, es veu potser encara millor en la flor, més que no en el fruit.

Estampes autumnals dels salats de Conill (l'Urgell)

Com alguns ja sabeu, ocasionalment faig de guia de natura per a algunes associacions dites ecologistes. El recull d'avui el faig a partir de les dues visites fetes arran de l'activitat per a DEPANA.

En aquest temps, a incis de la tardor, hi ha les ensopegueres Limonium en flor. És una florada força vistent, molt bonica.

També hi ha la floració d'unes herbetes de la família de les gencianes, del gènere Schenkia, molt proper a Centaurium, que aplega plantes associades als sòls humits i, en alguns casos, salobrencs.

Uns apunts de carpografia de la lletuga vimenera Lactuca saligna L.

Aquesta lletuga prima no és una herba esponerosa. Vegeu-ne l'hàbit, el tirat molt angost -saligneus, de la natura dels salzes-, en les bones imatges del banc de dades BDBC de X. Font.

De vitalitat estival, de figura no gens cridanera i pròpia de terrenys incults i rostolls, cal comptar que és possible, o fàcil, que en alguns casos hagi pogut passar per alt, en les relacions de plantes publicades; així ho suggereix, si més no, el clapejat i els buits, una mica rars, del mapa de distribució de l'espècie, del banc de dades.

Un manat d'herbes agostenques de rostoll

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.

Datura stramonium L.: un exemple de simpodi dicasial multiflor

El tema d'avui entra en el camp de la botànica morfològica: es tracta de l'estructura de ramificació de l'estramoni.

Com que es tracta d'una matèria amb terminologia específica -pròpia de la botànica-, procuraré seguir, almenys en part, un estil concís i concret.

Setembre: temps de rostollar i recossirar

L'estiu ranqueja. Inicis de setembre. Camp rostollat. Moianès. Llevar el rostoll marca una transició entre anyades, entre les herbes de l'any i la preparació del proper.

Del clos a la llum: la vespeta Andricus de les boles del roure

Les gal·les - o cecidis- són associacions curioses, establertes entre plantes i diferents classes d'invertebrats -sobretot articulats, àcars i insectes.

És prou conegut que els roures fan diferents gal·les i que algunes de les més característiques són degudes als cinípids, família de vespetes cecidògenes.

Setembre: temps de perellons

El perelló és el fruit del perelloner, també dit perera silvestre.

Pyrus spinosa Forssk. (Pyrus amygdaliformis Mill.) és un arbret de la familia Rosaceae, latemediterrani -també de l'oest de l'Àsia.

De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.