Dissabte 26 d'abril: els cultius mediterranis amb DEPANA

Capítol breu per anunciar que el proper dissabte, 26 d'abril, faré, amb els amics de DEPANA, una activitat per a veure alguns dels cultius més clàssics del nostre món mediterrani: les oliveres, els ametllers, les vinyes, la figuera, etc.

Certament, les darreres pluges han provocat una esplendor excepcional, sobretot una ufana, en les herbes, que no és gens habitual.

I ensopegarem -precisament el verb ensopegar és un ampelònim, ve de topar amb el cep, encepegar- les plantes en la plena brotada primaveral. Estem de sort.

Anirem de la Beguda Alta a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès. Els interessats podeu contactar amb l'entitat, pel mitjà que preferiu, trucada, correu, etc.

DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Història natural de la figuera. En primer terme, figó d'hivern, grisenc; al costat, figons de primavera, de color verd oliva; i els brots novells, amb les primeres pampes dels rams de l'any. Veurem la història natural de la figuera, en aquest peu de la forma masculina.

La llúcia ha estat, tradicionalment, el peu d'empeltar els cirerers.

La Sagrera

© Romà Rigol Muxart

Apunt d'espermografia de Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis

Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.

Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.

Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria

El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).

D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.

Les ombres de la taxonomia: Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

Reporto algunes discrepàncies en les fonts consultades, les més habitualment manollades per mi. Ara bé, no tinc cap intenció de posar en evidència cap mena de limitacions, no.

La intenció seria una altra. La taxonomia no és cosa de nens. Sabem que el gènere Viola té molla i afraus. Per cert, entre les signatures del tractament del gènere, a 'Flora Iberica', hi ha les de botànics tan il·lustres com M. Laínz i Pere Montserrat, veus que convé sempre escoltar.

Un camp de mostassa Brassica nigra (L.) W.D.J. Koch

Les plantes que cultivem tenen una dimensió geogràfica especial: gaudeixen de la caracterització, ben establerta, del que és profitós.

Però hi ha molts cultius, en el nostre entorn, que rarament es practiquen. Tenen unes qualitats i virtuts que potser ens són desconegudes o que en l'actualitat són poc o no gens valorades.

Noves notes antogràfiques de Juniperus phoenicea L.

Visitare. Aquest mot llatí significa veure amb freqüència. És molt escaient al procediment necessari per apropar-nos al coneixement de la natura. Per a conèixer bé un lloc, un tema qualsevol, cal revisitar-lo.

Sí, de la floració de la savina ja vaig publicar-ne un capítol, que, si us vaga, podeu consultar en aquest enllaç: "Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L."

Pinus halepensis Mill.: pinyes perdurables en el tronc

Tots haurem vist arbres amb fruits en el tronc, sobretot en imatges d'espècies exòtiques. A casa nostra, aquest fenomen, anomenat caulifloria, el podem veure, per exemple, en el cas del garrofer Ceratonia siliqua; o en el seu parent Cersis siliquastrum, de jardineria i carrers.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Un apunt de Camphorosma monspeliaca (L.) Voss subsp. monspeliaca

"Los suelos pedregosos o concrecionados, muy pisoteados, localizados en las afueras de los pueblos, sobre taludes a los lados de las carreteras y en las cañadas, constituyen el dominio de la variante con Camphorosma monspeliaca y de sus etapas de degradación".(1)

Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)

Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.