Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Ficus carica L.: inici de la maduració de les flors masculines i inici de la forma de la larva

Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.

Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.

En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.

Les cabrafigueres de la Sagrera: llucs d'un llec llosc

Poc a poc vaig trobant-ne, de cabrafigueres. Certament, no són tan rares com vaig suposar. Passa que el nostre entorn està, com tots sabeu, molt i molt trinxat. Crec que es troben, sobretot, en espais marginals. Potser us demanareu què vol dir, això.

Alyssum: apunt de la mixospermia i la sinaptospermia secundària

Molts fruits i moltes llavors contenen mucílags.

La presència de gels i substàncies mocoses és substancial en moltes diàspores i fora poc prudent, em sembla, relacionar-la amb un sentit o significat unívoc.

Curs de camp de l'ADENC: com són les flors?

Com són les flors? Força desconegudes, per un general. Això sí, d'imatges, en fem muntanyes, muntanyes de gavadals. Però la vida és una cosa molt diferent. La flor és el batec vital, essencial, de la planta. La flor és el germen del germen: l'esbós primordial, vestit amb draperies més o menys acolorides, d'un embrió, molt ben acotxat i embolcat, colgat en un estat d'obscura sopitesa. La flor és l'antesala del fruit. Són caps del mateix fenomen.

Dissabte 26 d'abril: els cultius mediterranis amb DEPANA

Capítol breu per anunciar que el proper dissabte, 26 d'abril, faré, amb els amics de DEPANA, una activitat per a veure alguns dels cultius més clàssics del nostre món mediterrani: les oliveres, els ametllers, les vinyes, la figuera, etc.

Certament, les darreres pluges han provocat una esplendor excepcional, sobretot una ufana, en les herbes, que no és gens habitual.

I ensopegarem -precisament el verb ensopegar és un ampelònim, ve de topar amb el cep, encepegar- les plantes en la plena brotada primaveral. Estem de sort.

Anirem de la Beguda Alta a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès. Els interessats podeu contactar amb l'entitat, pel mitjà que preferiu, trucada, correu, etc.

DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Història natural de la figuera. En primer terme, figó d'hivern, grisenc; al costat, figons de primavera, de color verd oliva; i els brots novells, amb les primeres pampes dels rams de l'any. Veurem la història natural de la figuera, en aquest peu de la forma masculina.

La llúcia ha estat, tradicionalment, el peu d'empeltar els cirerers.

La Sagrera

© Romà Rigol Muxart

Apunt d'espermografia de Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis

Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.

Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.

Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria

El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).

D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.

Les ombres de la taxonomia: Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker

Reporto algunes discrepàncies en les fonts consultades, les més habitualment manollades per mi. Ara bé, no tinc cap intenció de posar en evidència cap mena de limitacions, no.

La intenció seria una altra. La taxonomia no és cosa de nens. Sabem que el gènere Viola té molla i afraus. Per cert, entre les signatures del tractament del gènere, a 'Flora Iberica', hi ha les de botànics tan il·lustres com M. Laínz i Pere Montserrat, veus que convé sempre escoltar.

Un camp de mostassa Brassica nigra (L.) W.D.J. Koch

Les plantes que cultivem tenen una dimensió geogràfica especial: gaudeixen de la caracterització, ben establerta, del que és profitós.

Però hi ha molts cultius, en el nostre entorn, que rarament es practiquen. Tenen unes qualitats i virtuts que potser ens són desconegudes o que en l'actualitat són poc o no gens valorades.