Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ficus carica L.: flors masculines equatorials

Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Ficus carica L.: inici de la maduració de les flors masculines i inici de la forma de la larva

Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.

Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.

En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.

Les cabrafigueres de la Sagrera: llucs d'un llec llosc

Poc a poc vaig trobant-ne, de cabrafigueres. Certament, no són tan rares com vaig suposar. Passa que el nostre entorn està, com tots sabeu, molt i molt trinxat. Crec que es troben, sobretot, en espais marginals. Potser us demanareu què vol dir, això.

Alyssum: apunt de la mixospermia i la sinaptospermia secundària

Molts fruits i moltes llavors contenen mucílags.

La presència de gels i substàncies mocoses és substancial en moltes diàspores i fora poc prudent, em sembla, relacionar-la amb un sentit o significat unívoc.

Curs de camp de l'ADENC: com són les flors?

Com són les flors? Força desconegudes, per un general. Això sí, d'imatges, en fem muntanyes, muntanyes de gavadals. Però la vida és una cosa molt diferent. La flor és el batec vital, essencial, de la planta. La flor és el germen del germen: l'esbós primordial, vestit amb draperies més o menys acolorides, d'un embrió, molt ben acotxat i embolcat, colgat en un estat d'obscura sopitesa. La flor és l'antesala del fruit. Són caps del mateix fenomen.

Dissabte 26 d'abril: els cultius mediterranis amb DEPANA

Capítol breu per anunciar que el proper dissabte, 26 d'abril, faré, amb els amics de DEPANA, una activitat per a veure alguns dels cultius més clàssics del nostre món mediterrani: les oliveres, els ametllers, les vinyes, la figuera, etc.

Certament, les darreres pluges han provocat una esplendor excepcional, sobretot una ufana, en les herbes, que no és gens habitual.

I ensopegarem -precisament el verb ensopegar és un ampelònim, ve de topar amb el cep, encepegar- les plantes en la plena brotada primaveral. Estem de sort.

Anirem de la Beguda Alta a Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès. Els interessats podeu contactar amb l'entitat, pel mitjà que preferiu, trucada, correu, etc.

DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Història natural de la figuera. En primer terme, figó d'hivern, grisenc; al costat, figons de primavera, de color verd oliva; i els brots novells, amb les primeres pampes dels rams de l'any. Veurem la història natural de la figuera, en aquest peu de la forma masculina.

La llúcia ha estat, tradicionalment, el peu d'empeltar els cirerers.

La Sagrera

© Romà Rigol Muxart

Apunt d'espermografia de Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis

Coris monspeliensis és una primulàcia molt comuna, en els matolls i brolles mediterrànies del nostre entorn.

Es recullen alguns aspectes del fruit i de les llavors, de mostres hivernals, o sigui d'infructescències seques, corresponents a la florada de la temporada anterior.