Magresa i petitesa mediterrànies: algunes flors de l'alzinar litoral

La natura cíclica. Els veterans sabem bé que les flors de les plantes puntualitzen el calendari, de manera que aquell esclat, il·lusió o emoció, que intensament vivim, associat a la trobada d'algunes flors, sol ser una reglopada d'emocions pretèrites; curiosament, aquestes regolfades emotives, que de cop semblen estalonar-nos, també tenen la virtut d'engreixar el sementer de les il·lusions merament pressentides, d'aquelles plantes i flors que despunten en la nostra imaginació i que, com la mà oferta, per alçar-nos, després d'una caiguda, ens tiben cap endavant, amb insospitable, plutònica energia.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)

Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.

Un esquema fito-ecològic del matoll de neret Rhododendron ferrugineum L.

Qualsevol persona pot fer-se’n càrrec, de la importància que tenen, a l’alta muntanya, els factors meteorològics. Per exemple, sembla clara la relació del matoll de neret -neretar- amb la innivació.

Se'ls menjava

El pare se’ls menjava.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (1)

Les comunitats dels pradells de teròfits silicícoles, de la terra baixa o mediterranis, no formen paisatges o tipus de vegetació especialment vistosos; tampoc no són gaire conegudes, en bona part degut a que són pròpies de determinades zones i ocupen espais de poca extensió.

Em plau dedicar aquest capítol a l'amiga Estella Illa Bachs, que a la muntanya ha hagut d'adoptar, manta vegades, com les mateixes salenques que porfidiosament ha estudiat, l'hàbit arrossegadís.

Algunes observacions de l'isòet Isoetes durieui Bory

Potser mai, abans, no havia trobat una planta tan inempunyable.

Perquè si en aquest espai m'agrada fer una especial atenció a la descripció de les plantes, la d’avui ofereix, a l’esguard, una tal simplicitat que, lògicament, la seva descripció haurà de ser igualment simple, més encara considerant que, en aquest cas, els òrgans reproductors d’aquest pteridòfit resten completament amagats a la base; detall que, per cert, podria ser congruent amb el temperament de les plantes d’aquesta nissaga, associades a l’aigua, estanys, basses i tolles temporals (1).

Cent anys del naixement d’Oriol de Bolòs

Enguany, el 16 de març, es compleixen cent anys del naixement del botànic Oriol de Bolòs.

El lector interessat en aquest botànic disposa de diverses glosses biogràfiques, unes breus, d’altres més extenses, però sempre interessants.

Notes de la vall de Reixac

Recentment vam fer un passeig per aquesta vall, molt propera a Barcelona, pertanyent al terme de Montcada i Reixac, que ofereix, no obstant aquesta proximitat, un paisatge forestal prou interessant, en especial per ser un bon exemple d'un fet potser no tan valorat com caldria: a les obagues i a les valls interiors de la serra de Marina hi dominarien, en estat natural, les rouredes, de Q. pubescens o d'espècies properes. 

De la càpsula i les llavors de l'herba de cop Hypericum perforatum L.

Breu capítol que ens permetrà veure: les capselles seques del pericó; les seves llavoretes; i l'encaix d'aquest tipus de fructificació en un model ja comentat anteriorment.