Dipsacus pilosus L.

Una planta a bell ull. Avui veurem una galeria d'imatges d'aquesta grossa dipsacàcia. La triem amb un criteri més aviat arbitrari: fins ara mai no l'havíem vista. No fem sinó unes notes sobre les fotos d'uns amics. Nosaltres ja havíem desat la càmera. I quan la vam trobar ens van distreure massa, precisament, els tombs del moment de la determinació.
D'aquesta planta destaquen, a més de la talla i el gran fullatge, l'indument heteròtric (1), els aculèols -petites fibles- i tots els detalls dels capítols, en especial les bràctees eriçades de setes, així com les bractèoles, agudes i amb tot de denticles al marge.

Lloc: terrassa fluvial de la vall de les Llosses (el Ripollès), fora del terme, a prop del conflent amb el Ter. Ambient de ribera antropitzada, una mica ruderal.

≡

Herba grossa, exuberant, de vistent dreturança i bona talla, d'uns 170 cm d'alçària, amb grans pampes esteses a tot el volt. Fulles oposades, amb llargs brancs florals axil·lars, tret típic de la família.

≡

Inflorescència capituliforme o globosa, amb bràctees lanceolades, una mica deflexes, proveïdes de moltes setes enravenades, divergents; bractèoles punxegudes (2), com una daga, de color porpra pujat, també setuloses; peduncle setós i angulós. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

≡

Antesi. Destaquen els 4 estams exserts, amb les anteres aparentment versàtils i dorsifixes. Observeu-hi la disposició radiada de les florelles. Hi ha semblança evident amb el capítol de les asteràcies, però el parentiu és més estret amb les valerianes i les caprifoliàcies. Fotografia: ©️ Jordi Cebrián.

≡

I els estigmes? Sembla que en la família hi predomina la proteràndria, de manera que l'expressió del gineceu és posterior.
Evidentment, són mecanismes relatius a l'al·logàmia, la fecundació creuada. Un altre tret compartit amb les compostes. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

≡

Borles enlairades. Nombroses flors arramadades en diverses borles enlairades i vistents, trets que evoquen l'estil de moltes asteràcies. Imatge que il·lustra bé l'involucre de bràctees, eriçades de setes. Són noses per entrebancar els fitòfags escaladors? Fotografia: ©️ Jordi Cebrián.

≡

Fulles dentades, oposades, amb nervació pinnada, regular; nervis secundaris corbats, evocadors del costellatge d'una barca. Duen una parella de lòbuls, com orelletes, entre la làmina i el punt de naixença. Evoquen, en aquest detall, les de l'escrofulària d'aigua. Fotografia: ©️ Jordi Cebrián.

≡

Tija angulosa, amb petits aculèols com ungletes de falciot, encarats cap amunt. Entre les fibles i els pèls erts i híspids, la planta té un aspecte tot ofensiu i defensiu. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

≡

Precisament on hi ha més citacions d'aquesta planta és, segons el BDBC, a la zona de la quadrícula de Ripoll, sobretot de Vigo i membres del seu equip, com J. M. Ninot, X. Font, etc.

≡
Agraïm als amics Jordi Cebrián i Cèsar Pedrocchi la cessió de les fotografies.
≡
Notes
(1) Té indument heteròtric la planta amb pèls de diversa mena.
(2) Les flors i les bractèoles es troben tan estretament aglomerades que en realitat de les bractèoles només en veiem l'apèndix o acumen extern, així com, per exemple, de les bràctees de l'involucre d'una escabiosa només en veiem la part  superior, no encavalcada.
≡

Sabadell 

Text: ©️ Romà Rigol