Lysimachia arvensis (L.) U. Manns & Anderb. [Anagallis arvensis L.].
Primulaceae. Capsule circumcissile. Pyxidium. Accrescent pedicel. Seeds papillose. Diamond-like seed.
☰
Capítol breu, de caràcter iconogràfic, dedicat a la il·lustració d'alguns detalls del fruit d'aquesta primulàcia que, com molts ja sabeu, sembla tenir tots els trumfos: comuna, de flor vistent i atractiva, de formes ben definides... Fruit en pixidi. El pixidi és un fruit sec, badadís -dehiscent-, que s'obre per una línia transversal, de ruptura neta; el fruit evoca una capseta de les que s'esmitgen en dues parts, semblants o iguals.
La dehiscència és, doncs, transversal, també dita circumcisa. En un pixidi cada part de la capsella esmitjada rep un nom concret: opercle és el nom de la part superior, llevadissa; urna és com s'anomena la inferior.
Pixidi cartaci. La càpsula és molt fina i llisa, per la cara de fora i, potser més encara, per la de dins; seca, d'una consistència semblant a la del paper o al tel extern d'una ceba seca.
Punts clau: Primulaceae; dehiscència transversal; pixidi; ovari unilocular; placentació central basilar; llavors papil·loses; nutació; pedicle acrescent.
☰
Les tiges sovint estan esteses. Si bé aquesta herba té sovint una talla petita i pot, per això, quedar amagada per d'altres que la tapen, tots els trets són definits i conspicus: tija molt angulosa, tetràgona; nusos foliars separats; fulles oposades i decussades; nervis foliars arcuats; flors i fruits axil·lars, llargament pedicel·lats; florelles vistents, de colors, blau, vermell i rosat, poc habituals.
☰
Fruits nutants. Possiblement es tracti d'un dels trets de la planta més característics: en la transició de la flor al fruit, els pedicels experimenten un gir o curvatura molt marcada, de manera que, si primer la flor mirava cap amunt, promptament i ja quan aquesta comença a mustigar-se, el pedicel que la sosté es gira cap avall.
En el fruit la curvatura de la nutació (1) és molt acusada, de manera que la càpsula madura tant pot encarar-se cap avall com mirar, depassada ja la mitja volta, cap a un costat, afectant, aleshores, un ganxo molt conspicu.
☰
Nutació i acrescència. Si s'observa la talla dels pedicels en els dos moments, en l'antesi i en la fructificació, s'hi aprecia diferència: el pedicel és acrescent i, versemblantment, podria afectar creixença unilateral, o sigui allargament d'un sol costat, desequilibri que, potser, provocaria la curvatura del pedicel.
☰
Imatge que permet veure la diferència en la talla del pedicel, suara comentada.
☰
Aquesta càpsula ja comença a obrir-se, per una línia transversal al fruit, que acaba esmitjant-se en dues parts iguals o quasi.
☰
En realitat, moltes càpsules, malreeixides, que no estatgen llavors plenes, s'assequen aviat i promptament es desballesten.
☰
Un altre exemple de fruit malreeixit; les cares xuclades delaten clarament la manca de plenitud de les llavors.
☰
Dues càpsules esmitjades. La de l'esquerra duu l'aplec de llavors immadures, que no se separen de l'assentament placentari que les agermana fins que no assoleixen cert grau de maduresa. El conjunt evoca els polígons de cuir d'una pilota. L'aplec de llavors es manté netament separat de la prima capsella que l'empara.
A la dreta, part inferior o urna d'un altre fruit en què, ultra les llavors, també ha estat llevada la barrusca placentària, que ha deixat, a la base de la càpsula, el testimoni del seu pedicle.
☰
Sembla que el vistent pigallat del revers de les fulles, que estan profusament maculades, amb pics foscos i poc definits, és un tret habitual en aquesta herba.
☰
Càpsula badada amb les llavors encara verdes o immadures. En aquest estat es veuen bellament pigades de papil·les turgents, que dibuixen un reticle regular, les perifèriques menys pigmentades, fent un bonic rivet, de to més clar.
☰
Càpsula badada que, llevades bona part de les llavors, mostra la forma de la barrusca placentària, d'implantació central i basal (o basilar): forma alvèols força enfondits, més o menys poligonals, de parets membranoses.
☰
Arribat el fruit a la maduresa, es desfà el nexe de les llavors amb la placenta, quedant aquelles, aleshores, completament lliures, de manera que, arribat aquest punt, no resulta pas fàcil badar una càpsula sense que es desmunti l'aplec de llavors.
Delata la maduresa de les llavors el color gris fosc, que contrasta vivament amb les petites escates del reticle, de to clar.
☰
Són moltes les càpsules malreeixides, de vegades fins i tot distingibles a bell ull, com en aquest cas, d'un fruit que, en comptes de tibat, té el globus fofo.
☰
Si bé el pedicle té, com la tija, la secció quadrada o tetràgona, a la base del calze s'esbranca en cinc costes o ales fines, pel fil de les quals hi corre una rastellera de prominències, més que no dents, endurides, mineralitzades. Els hemilimbes calicinals, aplicats a la superfície de la càpsula, tenen la vora hialina.
Corona la càpsula, sempre, l'estil persistent, dreturer. El conjunt és d'allò més característic: globus pixidial, estil dreturer emergent i segments calicinals llargament lanceolats o apuntats, els extrems dels quals depassen una mica la caixa pixidial.
Aquesta, conforme a la pentamèria dominant en la planta, consta de cinc carpels oberts, units per les vores, estructura apreciable en les cinc línies longitudinals de la càpsula.
☰
Un altre exemple de fruit amb les llavors immadures, molt ben enrivetades.
☰
El caràcter papil·lós de les llavors es consigna en alguna flora de referència (2); ara bé, semblaria ser un tret propi, només, de les llavors quan són verdes.
☰
Llavors d'aquest estil, amb aspecte de diamant, són habituals en les mostres observades.
☰
Sembla que es tracta de llavors malreeixides que s'encongeixen i perden, en primer lloc, el color, la pigmentació, però mantenint encara sucoses les papil·les, per un temps, de manera que, immaculadament translúcides, lluen com si fossin petites joies.
☰
La diferent fesomia de les llavors, segons siguin verdes o madures, potser es podria explicar així: en deshidratar-se cadascuna de les papil·les del reticle superficial, quedarien reduïdes, per encongiment extrem, a una pelleringa en forma d'escata que, aparentment, es disposa, un cop retreta, tot fent angles, ben oberts.
☰
Aquestes escates evoquen el receptacle amb pàlees -o bractèoles- d'algunes compostes d'aquenis foscos.
Les marginals potser no serien gaire diferents de les altres, sinó que, sense el fons gris fosc, alineades i orientades cap enfora, fan un rivet blanc ben característic.
☰
Llavors de figura polièdrica o trièdrica, entre obpiramidal i obcònica. La cara superior, ben enrivetada d'escates blanques, és més o menys planera o convexa, de vegades lleument còncava; a l'extrem inferior hi destaca l'hílum, allargat, negrós i orfe d'escates.
Seria subobpiramidal, perquè, a part la cara superior, les altres no són prou ben definides.
☰
Altres exemples de llavors amb aspecte de diamant, en el procés de retracció o encongiment que les portarà a l'avortament, si és que la interpretació que en fem és prou encertada.
☰
En aquestes llavors hi és molt visible l'hílum o bigoti, la cicatriu de connexió entre la llavor i la placenta (o el seu pedicle, el funicle, que aquí sembla, però, nul), negrenc, brillant i sense les escates que pigallen la resta de la sement.
☰
☰
La producció d'abundants llavors -fruits polisperms- és un tret habitual en moltes herbes anuals.
☰
Notes
(1) Referida més habitualment a les flors, la nutació també és pròpia, però, de molts fruits. Les nutacions són moviments pendulars i de creixement.
(2) Consta, aquest tret: llavor papil·losa, en els articles de 'Flora Iberica' i 'Flora Europaea', en els dos casos en els texts dels caràcters genèrics. No volem pretendre que el que aquí anomenem 'escates' no puguin ser considerades 'papil·les'; però si aquest mot provingués de papilla -'mucró'-, per alguna degradació infantil, aniria associat a la idea: 'eminència curta, roma, motxa', com un dit curt.
☰
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
