Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Ficus carica L.: dehiscència de les anteres

Resum. S'il·lustra la dehiscència de les anteres de flors de figons d'una cabrafiguera (1) del meu barri, la Sagrera.

Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ficus carica L.: flors masculines equatorials

Un cop més, un capítol dedicat a un punt concret de la biologia de la figuera, amb l'avantatge propi, doncs, d'estrènyer el focus: la brevetat.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Ficus carica L.: inici de la maduració de les flors masculines i inici de la forma de la larva

Molts estaríem d'acord, segurament, en que en les llargues travesses -com la història natural de la figuera- es bo anar pas a pas, sense presses.

Vaig recaptant-ne dades. El recapte cronològic és clau, per assajar de dibuixar, després, els capítols d'una història que té una puntualització fenomenològica tan precisa i complicada.

En aquest sentit, la forma epigràfica m'ajuda força, en la puntualització d'observacions, i convida, alhora, a bandejar esbrancaments i digressions.

Les cabrafigueres de la Sagrera: llucs d'un llec llosc

Poc a poc vaig trobant-ne, de cabrafigueres. Certament, no són tan rares com vaig suposar. Passa que el nostre entorn està, com tots sabeu, molt i molt trinxat. Crec que es troben, sobretot, en espais marginals. Potser us demanareu què vol dir, això.

Alyssum: apunt de la mixospermia i la sinaptospermia secundària

Molts fruits i moltes llavors contenen mucílags.

La presència de gels i substàncies mocoses és substancial en moltes diàspores i fora poc prudent, em sembla, relacionar-la amb un sentit o significat unívoc.

Curs de camp de l'ADENC: com són les flors?

Com són les flors? Força desconegudes, per un general. Això sí, d'imatges, en fem muntanyes, muntanyes de gavadals. Però la vida és una cosa molt diferent. La flor és el batec vital, essencial, de la planta. La flor és el germen del germen: l'esbós primordial, vestit amb draperies més o menys acolorides, d'un embrió, molt ben acotxat i embolcat, colgat en un estat d'obscura sopitesa. La flor és l'antesala del fruit. Són caps del mateix fenomen.